dimecres, juliol 09, 2008

El Primer Manifiesto de 1939

Aquestes expedicions arqueològiques pels arxius permeten a vegades trobar autèntics dinosaures juràssics.
Avui, té, com sense voler-ho, mirant uns papers de Ventura Gassol (ja s´ha d´estar malament per mirar papers d´en Ventura Gassol) he trobat una d´aquelles perles que justifiquen un matí a l´Arxiu Nacional de Catalunya.
És sensacional veure com del 1939 al 2008 seguim exactament igual:


Fuego

Fuego de inquisición y purificación encenderá nuestra revolución sobre la Cataluña conquistada. Un fuego alegre y violento de fiesta en la noche clara de aquella clara ribera. Echaremos en ese fuego todas las mentiras fin de siglo que ahogaron a Cataluña Que hermosa hoguera de llamas altas y ruidosas, en cuyo término llegará el Alba.... Echaremos al fuego la Cataluña orfeónoca y ripiosa de los coros de Clavé y los Juegos Florares con reinas feas, municipales con casco y poetas de barriada. Quemaremos en esa hoguera la Cataluña naturista, filantrópica y roussiniana de Palestra y la biblioteca Helios. Quemaremos la Cataluña ridícula del momento a Casanovas lleno de discursos y citas y la Cataluña de los domingos con desfiles de horteras con barretina y alpargatas. Y la Cataluña asquerosa del Paralelo y de la literatura de suburbio y la Cataluña ambiciosa y fría de Cambó. Quemaremos las arquitecturas de Gaudí y del Paseo de Gracia, asilo de los últimos límites de lo feo en trance de locura: las casas en forma de grutas, las torres en forma de puro y los gasómetros en forma de árbol . Quemaremos la Cataluña abogadil, disminuida, egoísta y chillona del Estatuto y de aquella Generalidad de contables que jugaban a ministros y de escritores de quiosco metidos a diputados de un Parlamento ridículo. Quemaremos los últimos restos del separatismo mediterráneo, el que empezó en Nápoles con Masnaiello y acaba en la fuga de Companys. Quemaremos los papeles de Els Segadors y de la Santa Espina y las letras catalanas que no sabían el idioma imperial y rotundo y otra vez el Mediterráneo oirá las sonoras voces castellanas hechas para hablar con Dios. Y quedará la alegre y hermosa Cataluña de siempre, la Cataluña artesana y navegante que daba al imperio capitanes, virreyes, poetas y navíos; la que era sede de la española cortesía y puerto de nuestras empresas universales. Volverá la Cataluña que dictaba las leyes del Consulado de Mar y tenia una clásica serenidad de vieja estirpe. La Revolución del espíritu devolverá a Cataluña el espíritu que había olvidad a fuerza de agobios de una mala literatura. Y si retoña cualquier intento separatista será extirpado de raíz donde quiera que se esconda y esté donde esté, aunque sea bajo especies de regionalistas o folklóricas o sentimentales, porque sembrando aquellos vientos se han recogido estas tempestades de ahora. Y sería crimen de traición a España empezar el mismo juego. Cataluña tendrá el honor de juntarse en el yugo de nuestra doctrina donde solo caben las entidades naturales; la familia, el sindicato, el municipio y el estado para la unidad absoluta e irrevocable de una irrevocable España.

Arriba España – Pamplona – 29 gener 1939

8 comentaris:

Monti ha dit...

Cara al sol con la camisa nueva
que tú bordaste en rojo ayer
me hallará la muerte si me lleva
y no te vuelvo a ver
formaré junto a mis compañeros
que hacen guardia sobre los luceros,
impasible el ademán,
y están
presentes en nuestro afán.
Si te dicen que caí
me fuí
al puesto que tengo allí.
Volverán banderas victoriosas
al paso alegre de la paz,
y traerán prendidas cinco rosas,
las flechas de mi haz.
Volverá a reír la primavera
que por cielo, tierra y mar se espera
¡Arriba escuadras a vencer,
que en España empieza a amanecer!

avi80 ha dit...

L'odi castellà contra Catalunya és tribal. Comença en temps anteriors a Crist. Les tribus íberes que poblaven les terres mediterranies, eren de civilització més avençada que la de les tribus del interior de la península. Això va crear un sentiment d'enveja que des d'aleshores no ha fet més que creixer. Ara ja és un fet identitari, etnic, racial. Contra això només hi ha la Independencia i que consti que també seran uns mal veíns

Pere ha dit...

Home, no és ben bé un "manifiesto" sinó una declaració d'intencions piròmanes, intencions que van acabar duent a terme (Companys, llengua i cultura catalana, etc.). Tampoc no ho qualificaria de "perla" sinó més aviat de "gargall" i és una peça interessant per entendre com ens han vist sempre.
En fi, neighbours.

Anònim ha dit...

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

(tornada)

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Salva ha dit...

Interessant... important conèixer la història i els antecedents, ja que sempre tot es repeteix

avi80 ha dit...

Castellano! Castellano!

Espanyols de les Castelles
que d'orgull esteu inflats
voleu que mirem l'història
tot cantant les veritats

[...]

I així maleim el dia
en que junt anem pel món
esperant que'n vindrà un altre
si no canvieu pas del tot,
en quin podrem viure sols.


Fragment del llibre "Les Poesies de l'Avi" de Josep Maria Torra i Noguer. Publicada l'abril del 1964.

Anònim ha dit...

amb el teu permís ho he enviat a menéame, tot i que no crec que duri gaire, segur que m'eliminen a negatius en 5min.

Jean Robur ha dit...

Em venen ganes de vomitar en veure aquesta merda. I lo fotut es que encara hi ha gent que no hi veu res de greu. Fins que no tinguem l'independencia no deixeran de bombardejar-nos, no amb panflets com aquest (ja seria massa descarat) sinó de forma suau i sostiguda.