Josep Benet, un tros de memòria menys

Un tros de memòria menys. I ja va quedant poca cosa. S’acaben els referents de la generació que va salvar-nos la memòria. Què passarà després?, Com referem tants silencis?

He anat al Palau de la Generalitat a dir adéu-siau a aquest bon home. Quina feinada que ha fet! Advocat, editor i polític. Tres professions envejables que només un home com ell va saber dignificar i donar-los un sentit honorable. Quina vida!, Mare de Déu Senyor! Els partits polítics podien canviar, les ideologies trontollaven, però ell sempre va seguir només una consigna: Catalunya.

Ahir em mirava el programa Savis de TV3 i quan la Sra. Terribas el deixava parlar, quin espectacle, quina lucidesa! Amb la sinceritat que dóna el saber que s’està jugant el final de la partida, Benet era un tros de memòria viva. Ara s´ha acabat. Queda l´obra i l’exemple.

De tota l’entrevista amb quedo amb un moment concret, quan, a una pregunta de la Terribas, s’exclamà: “Però si nosaltres no ho som, un país normal!”. Aquesta és la gran lliçó de Benet: saber que la lluita continua, que cal que prescindir dels polítics tebis i mediocres que tenim, que s´ha d’abominar dels manyacs i espanyols, que som anormals.

Això sí, avui, tothom a fer-s´hi la foto i a parlar d´ell. Si s´aixeca de la caixa els envia tots a rodar. I encara sort que el nostre President, ahir que tenia un dia lúcid o que havia repassat els deures de Català Nivell A, no el va rebatejar com Bénet.

Deia Benet que els nostres polítics actuals no coneixen la nostra història. Sempre va ser una persona benèvola: ni la història, ni la llengua, ni la cultura, ni les tradicions, ni res. Ni a ell no coneixen, no n´han llegit cap dels seus llibres, o és que algú creu que els noms de Carles Rahola o Domènec Latorre diuen alguna cosa al Sr. Zaragoza, que l´intent de genocidi que ell va denunciar, estremeix d´angoixa al Sr. Ferran, que la seva visió de Tarradellas hagi fet repensar alguna cosa a la Sra. de Madre? I ara en parlen de Benet com d´algú de la família. Quin fàstic.

Serà dur afrontar el demà sense ell.