De can Sotera a Sant Roc

L'avi quim diu
Avui llegint un dels articles que el meu noi publica a la revista virtual “El Matí” en una de les frases que diu, sense saber ben be perquè m’he entristit de cop. M’he posat a pensar en la pèrdua tan gran que hi ha hagut en la qualitat de les lletres de les cançons que es canten avui i les que cantàvem en la meva jovenesa, ara fa setanta anys quan jo en tenia tretze
Aleshores eren els millors poetes els qui feien les lletres. Mireu: Per tu ploro: Joan Maragall. Cançó de traginer: Josep Maria de Sagarra. La sardana les fulles seques: Àngel Guimerà. La Fadrina va a la font: Apel·les Mestres. Romanç de Santa Llúcia: Josep Maria de Sagarra. Quina meravella!
I encara per els més petits les obres de la Narcisa Freixas, pedagoga admirable, musicant, entre moltes altres, aquella poesia de Nogueras Oller. “Els petits estudiants” que jo encara recordo:
A. E. I. cap a aprendre de llegir...
Quina pena ara escoltar el que s’escolta.

Papers grocs mullats

L'avi Quim diu:

Continuant amb el tema dels papers grocs que l’Amo PSOE havia ordenat al PSC Montilla-Hereu que donessin al públic per onejar al pas del Tour per lluitar contra la crosta catalana sangonosa i purulenta que envaeix el territori (ara en diuen així) i lamentant de nou la poca resistència que d’independentisme català hi va oposar ho comparo amb l’entusiasme que la Catalunya ocupada per França demostra en els seus propis esdeveniments esportius. Vegeu quin flamejar dels nostres colors es veu en els triomfs del USAP de Perpinyà. Això reconforta

Fracàs a la volta a França

Interrompeixo momentaniament el meu afer amb els toros per fer una protesta urgent.
Fracàs a la volta a França.
Qui va ser l'imbècil que es va inventar la pasterada dels papers grocs per onejar-los mentre passaven els corredors "que així representaria un mar groc (suposo el Mediterrani) que aniria seguint a tot el llarg del camí" com molt encertadament vaig sentir dir a un dels locutors de la Tele.
Suposo que és un pacte entre la Generalitat Montilla i l'Ajuntament Hereu per evitar allò que és el que tenia de passar: el massiu us de banderes catalanes estelades o no tal com es fa o es feia quan passava el Tour pels Pirineus catalans, ocupats per Franca, propers a Catalunya.
Em preocupa que tinguin èxits aquestes practiques perquè demostren la fredor de l'independentisme català. Abans en qualsevol ocasió esportiva singular veies banderes catalanes i ara has d'esperar una manifestació reivindicativa de les les CC.OO, per veure onejar banderes catalanes. Aquests si que les fan servir i encara que les embrutin amb lletres negres, mira...s'agraeixen

Encara amb els toros

Encara amb els toros.
He de confessar que no tinc res contra les corridas de toros però, si que em cabreja la quantitat de calers nostres que s’envien per alimentar aquesta feina. Tot està subvencionat de forma que els criadors i ramaders d’aquests animals que segurament deu considerar-se espècie en extinció ho tenen tot pagat perquè el negoci surti bé. I els que son beneficiaris son els de sempre: els senoritos que des les mansions de les urbanitzacions més luxoses de Madrid van cobrin així les seves necessitats primàries
El toro en si mateix no em fa llàstima. Ha passat cinc o sis anys de la seva vida en el millor dels cels. Ha estat ben apeixat, ben alimentat passejant tranquil·lament per prats nets i polits que certament podrien usar-se per alguna altre però que d’aquesta manera contribueixen a mantenir el paisatge de l’Espanya eterna que es desitja o sigui: Un desert amb herba alta, alguna alzina i la silueta d’un toro. Clar que a partir d’aquí la vida li canviarà però que compari la seva existència amb la d’altres germans seus que estan destinats a fer carn blanca per blancs malalts i viuen des el seu naixement tancats en uns contenidors de fusta que van augmentant de mida a mesura que creixen sense que puguin fer cap moviment alimentats únicament en les quantitats que els permeti sobreviure
Continuarà

Continuació al meu escrit d'ahir

Per aclarir una mica el que deia ahir copio uns fragments dels articles del diari

Article d'en Forn.

Si mirem la llista del personal que es va desplaçar des l'Espanya Gran fins a la plaça de toros de Barcelona es veu un capital humà de primera magitud dintre de la gente guapa que tantes vegades trobem a l'Hola i a la tele-brossa

Article de l'Empar Moliner
Entenc a la Rosa Diez

Es refereix que com que : "Los catalanes al hablar ladran" com tothom sap. Qué hi ha més fàcil que imitar a un gos?

1ª col·laboració encara que petita

Avui poca col·laboració
Reccomano la lectura de l'Avui:
L'article d'en IU fORN que jo subtitolaria: LOS TERCIOS DE FLANDES A LA RECONQUISTA DE CATALÑA O LA DERECHA ESPAÑOLA AFILA SUS ESPADAS
A la mateixa pàgina l'article de la Moliner destacant les paraules de l'altre tercio, aquest per l'esquerra.
A les pàgines centrals l'entrevista a Magí Torner sobre el seu llibre De l'Espanya Gran a l'anti-Espanya.
Per cert Pere Torra si llegeixes això compra'm el llibre